Benín, infants bruixot i infants esclau. Una volta de rosca contra els prejudicis i estigmes de l'Àfrica negra. Una mirada íntima a un dels països més pobres del món en les entranyes d'allò més prohibit d'Àfrica. Diferents nins i nines narraran en primera persona com enfronten el seu present i futur, sense perdre la mirada al seu passat.
Resum
Benín, port principal d'Àfrica del qual sortissin els vaixells d'esclaus durant més de 300 anys, reviu aquesta trista realitat en ple segle XXI. Sent un dels països més pobres del món i amb una edat mitjana de poc més de 17 anys, la venda d'infants s'ha convertit en una pràctica habitual al país. S'estima que prop de 40.000 nins i nines són venuts o “cedits” tots els anys. En alguns casos, aquests infants acaben en mans de màfies i organitzacions que exploten la seva mà d'obra en les mines i camps de Nigèria, en el millor dels casos. Molts d'aquests nins i nines són explotats sexualment i fins i tot existeix un gran mercat de comerç d'òrgans, utilitzats tant per a trasplantaments il·legals com per a rituals de la zona.
De la mateixa manera algunes tradicions, com la dels infants bruixot, tenen una forta repercussió en les nines i nins del país. En algunes zones i guiats per una interpretació perversa de la tradició, quan un bebè neix amb alguna anomalia (ve d'esquena en el part, té dents en néixer, es cau a terra en sortir o altres múltiples raons) se'l considera un infant bruixot. Aquests infants que se suposa porten “mals” esperits, en definitiva, porten mala sort per a la família i el poblat, són assassinats en néixer o amb sort han de viure amb la llufa de ser responsables de tot el dolent que succeeixi al seu voltant la resta de la seva vida. Normalment, si els infants han aconseguit sobreviure, són assassinats quan una cosa greu passa en el seu entorn.
Però no tot és aquest costat macabre d'algunes tradicions. La joventut Beninesa s'enfronta a grans reptes i ha estat capaç de millorar les perspectives de vida per als pròxims anys. S'ha generat un teixit social i unes relacions que veuen el seu present i futur amb una altra mirada, sense perdre de vista el seu passat. És una generació que es debat entre la tradició i la globalització, entre la pobresa i la dificultat per a desenvolupar-se per la falta de recursos. Aquest documental pretén donar veu a la infància de Benín, una generació que es reivindica així mateixa i que mira amb gran interès el futur i la transformació del país.
Algunes situacions i personatges.
-
Les mines a cel descobert. Les grans mines són un dels llocs que més infants esclau alberga. La mà d'obra barata és un gran reclam per a empreses, en molts casos transnacionals, que es beneficien d'aquests infants per a treure els minerals. Els anomenats “picapedra” són infants que passen jornada rere jornada extraient els minerals de la roca viva.
-
El mercat de Cotonú, una de les principals ciutats del país, és dels més grans de la zona. En ell multitud d'infants són explotats laboralment, amb salaris simbòlics, dormint als carrers, sense poder assistir al col·legi i amb grans problemes tant sanitaris com de seguretat. Treballant de sol a sol, en molts casos sent comprats als seus pares, que a causa de la pobresa no poden fer-se càrrec d'ells. Un dels nostres protagonistes ens contarà com és la seva vida en aquest mercat, serem testimonis de com el teixit social i algunes organitzacions aconsegueixen ajudar al fet que aquests nins i nines puguin sortir d'aquesta realitat.
-
En Ouidah, com a exemple del que ocorre en moltes zones rurals del país, alguns bebès són considerats des que neixen com a infants bruixot. El fet que siguin considerats així és d'allò més variat, com la seva manera de créixer o algun senyal “anòmal” en el seu enllumenament. Alguns d'ells són assassinats en néixer o ben maltractats i culpats de tots els mals de la comunitat. Aquesta pràctica, encara que residual, és un dels grans reptes als quals s'enfronten les organitzacions humanitàries i les diferents administracions. Per això, acompanyarem a un d'aquests infants i les seves famílies per a conèixer de primera mà les seves raons i conseqüències.
-
El llac Ahemé, un dels més grans del país, és llar de pescadors de la zona. Podrem veure com les dones i infants desenvolupen el seu treball i busquen aconseguir una millor posició dins de la comunitat. Ens endinsarem en les formidables relacions familiars, amb estructures molt àmplies i desenvolupades, que tracten a tots els membres com a fills o germans.
-
El nord del país és una de les zones més interessants, amb grans extensions de selva i amb una població molt més rural que en el sud. Veurem les tradicions tan singulars i arrelades d'aquesta zona, els seus costums i la seva forma de vida. També veurem com molts nins i nines tracten d'arribar al sud, a les grans ciutats amb el somni d'aconseguir una vida millor. Aquest somni es veu sempre truncat per la realitat, que els obliga a veure com l'explotació laboral és l'única manera de guanyar-se la vida. Però el nord és també una terra d'alegria i costums ancestrals que li doten d'un interès antropològic essencial, mantenint relacions i comportament que generen una comunitat molt forta.
-
La porta del no retorn, monument a la zona des d'on van sortir els esclaus de Benín per més de 300 anys. Més d'un milió de negres van ser portats principalment a Amèrica com a esclaus, aquest és un dels principals ports del món des d'on sortien. Analitzar les atrocitats que es van fer en aquesta zona i als seus pobladors seran unes de les prioritats d'aquest documental. De la mateixa manera veurem les similituds amb la realitat actual, en la qual l'esclavitud continua sent alguna cosa a erradicar, principalment en la infància.
Característiques bàsiques i objectius
El documental pretén mostrar una de les múltiples realitats de l'Àfrica subsahariana. Des d'una perspectiva social mostrar la situació de la joventut a Benín, així com els reptes als quals s'enfronta. Els propis nins i nines seran els protagonistes que ens narrin les seves experiències, seguint els seus passos en el seu dia a dia. Des dels casos més terribles, com en alguns casos s'enfronten a la pobresa o l'esclavitud, fins a les seves noves esperances i com lluiten per aconseguir mantenir les seves tradicions amb una millor qualitat de vida. Un país que en els últims anys ha aconseguit una alta escolarització, una millora en les seves condicions de vida i una gran estabilitat social i política, que ara té els reptes de millorar les perspectives de futur de la seva infància. Un país que té una edat mitjana de 17 anys, amb 5 fills per dona i una esperança de vida de 61 anys, la qual cosa ens dóna una clara idea de la situació i les dificultats per a desenvolupar-se.
Som conscients de les dificultats d'implementar un projecte tan ambiciós i d'una temàtica tan arriscada. Per això mateix ho fem. Les dificultats són les que normalment fan que aquest tipus de temàtiques romanguin silenciades. A més de ser temes que les grans productores solen veure com a poc rendibles (i és cert, són poc rendibles) els riscos afegits del viatge fan que gairebé mai es duguin a terme.
Ens hem decantat per finançar el projecte a través de micromecenatge pel fet que creiem que els projectes socials han de tenir un teixit generat previ. Aquest teixit és el que esperem que faci sentir partícips als cofinançadors i el tema a tractar tingui un major recorregut. La nostra intenció amb aquest documental és, en definitiva, que sigui vist pel major nombre de persones possible, tots sabem que són molt pocs els documentals de temàtica social els que arriben a amplis espectres de població. Un dels punts forts d'aquest projecte són les persones involucrades en aquest. Totes tenim clar la necessitat de gravar aquest tema i tenim l'absoluta convicció que el documental ha de ser alliberat perquè tothom tingui a accés a ell.
Motivació i a qui va dirigit el projecte
La nostra principal motivació és donar a conèixer la realitat de la infància a Benín. Poder documentar gràficament el que està esdevenint i que el gran públic pugui sensibilitzar-se i conèixer el present i futur d'aquestes nines i nins. Ens mou el fet que la situació d'Àfrica està completament silenciada, no coneixem a penes res més enllà d'una visió molt negativa derivada de la tradició cinematogràfica. La imatge que es té d'aquests països està completament desvirtuada i creiem de gran importància aconseguir que siguin les pròpies persones del país les que ens narrin el seu dia a dia. Així mateix poder treure a la llum algunes qüestions socials que, d'altra banda, són invisibles i anacròniques.
Aquest documental va dirigit principalment a aquelles persones que no tenen una implicació directa en alguna causa que afecti aquesta part del món. Som conscients que aquest sector de la població és majoritari, per la qual cosa volem obtenir un documental íntim i atraient que aconsegueixi despertar en ells la empatia i la sensibilitat suficient perquè siguin conscients del que enfronta la infància beninesa. El públic jove és la nostra prioritat, ja que són ells als quals els correspon començar a crear una mentalitat que aconsegueixi erradicar algunes pràctiques i pugui posar el focus en aquests països oblidats en “occident”.
Experiència prèvia i equip
Julio Pérez del Campo
Llicenciat en Protecció Mediambiental per la universitat d'Irlanda en 2004 i en Ciències Ambientals per la URJC en 2005. Després de diversos anys treballant de professor en diferents instituts de Castella–la Manxa i en la UNED, i diversos cursos de direcció i direcció de fotografia, va decidir especialitzar-se amb el Màster en Documental i Nous Formats de la URJC. Des de llavors ha realitzat diversos documentals com Christmask, Autoretrat, La levitat i la Jara, YHWH o La sang, la terra (seleccionat en el MIFEC). Com a director del documental Galerías va ser guanyador del Premi a Millor Documental Internacional del Festival Nacional de Cinema Estudiantil FENACIES (Uruguai), guanyador del Premi a Millor Curtmetratge Espanyol en el Montecatini International Short Film Festival (Itàlia) i seleccionat en diversos festivals internacionals com el FICVI, VOFF, FCIP, MACS i alguns més. Més endavant va realitzar dos micrometratges al costat del seu company Carles Bover: Camino i Lezione di italiano. Aquest últim va formar part de la secció oficial del Concurs Europeu de Creació Audiovisual 2015. Ha dirigit i produït, al costat de Carles Bover, el seu primer llargmetratge documental, sobre la situació de Gaza després del bombardeig israelià de l'estiu de 2014, titulat Gas The Arabs i el curtmetratge Gaza, guanyador del premi Goya a millor curtmetratge documental 2019. Actualment es troba en l'última fase de postproducció del documental Plastisfera, sobre els fluxos i l'impacte dels microplàstics al voltant del món.
Carles Bover
Nascut a Palma el setembre de 1991, és graduat en Comunicació Audiovisual i està especialitzat amb un Màster en Documental i Nous Formats i en Distribució i màrqueting audiovisual. Va realitzar en 2014 el seu primer reportatge social sobre la inclusió educativa de les persones amb paràlisi cerebral, titulat ‘Inclusió amb data de caducitat’, el qual va ser guanyador del V Premi de Periodisme Alberta Giménez com el millor reportatge social audiovisual.
En 2015, Carles Bover es va iniciar amb el seu primer curtmetratge documental, ‘Escucha mi mirada’, com a productor, director i guionista del seu propi projecte. El curtmetratge va obtenir el premi a Millor Curtmetratge Green Shooting en el concurs de PalmaActiva i l'Ajuntament de Palma. A més, va ser seleccionat en altres festivals de cinema com el Festival de Cinema Internacional Abycine o el Certamen de Curtmetratges Art Jove 2016. Aquest mateix any, va ser triat Jurat en representació d'Espanya en la selecció Venice Days del Festival de Cinema de Venècia organitzat per Europa Cinemas, Lux Film Prize i el Parlament Europeu.
En 2017 va coproduir i va codirigir amb Julio Pérez el seu primer llargmetratge documental ‘Gas the Arabs’ (2018), del qual ha escrit el guió original, sobre la situació de la Franja de Gaza després de l'últim bombardeig de l'exèrcit d'Israel. El llargmetratge es va estrenar en sales de cinema i circuits culturals el 20 d'abril de 2018 i s'ha emès per diversos països a través de canals com TeleSur, Al Jazeera o Hispan TV. A més, ha produït, escrit i dirigit amb Julio Pérez el seu últim curtmetratge titulat ‘GAZA’ (2017), el qual ha estat guanyador de diversos premis entre els quals destaca el premi Goya 2019 a Millor Curtmetratge Documental. Així com també ha estat seleccionat en més de trenta-cinc festivals i s'ha projectat més d'un centenar a vegades, tant a l'àmbit nacional com internacional.
Actualment, ha produït i dirigit el seu primer llargmetratge documental en solitari titulat ‘Destrucció creativa d’una ciutat’. El documental tracta sobre l'expulsió que se sofreix a les ciutats a conseqüència dels processos de gentrificació i la turistificación com a teló de fons i ja està disponible a Filmin.
Rafael del Olmo
Enginyer de telecomunicacions, disenyador de so, compositor musical i fundador de Woofer8 - Audio Services. Va començar a estudiar piano amb 4 anys, es va passar al violí als 8 i va recalar finalment en la guitarra als 14. Ha gravat discos d'estudi, treballat de músic de directe en projectes propis i per a altres artistes com Mónica Naranjo; com a artista d'àudio en videojocs de les sagues Star Wars: Battlefront, Mass Effect, Battlefield o FIFA; i compost música per a documentals, escape games i videojocs.
Cecilia Sánchez Benz
Socia fundadora de El Retorno Producciones, des de la qual han dut a terme la producció de diferents treballs en l'àmbit de la televisió, documental i publicitat, entre els quals destaca el curtmetratge Gaza, amb el qual en 2019 guanyen el Goya al Millor curtmetratge Documental, dirigit per Julio Pérez i Carles Bover.
Qüestions adicionals:
La nostra intenció és contractar persones sobre el terreny que ens ajudin a desenvolupar tant el treball tècnic com logístic. Creiem molt important buscar persones del país perquè en certa manera sigui un treball cooperatiu, a més de poder aconseguir el seu punt de vista com a locals.
Molts dels llocs de l'equip dependran de si aconseguim l'objectiu que busquem amb el nostre micromecenatge. Tenim clar la importància que totes les persones que treballin, sigui en el lloc que sigui, rebin un salari digne. Alguns dels càrrecs, com a traducció de subtítols, correcció de color, etc. Se seleccionaran a l'hora d'acabar el documental, en funció de les necessitats del moment i la narrativa que li vulguem donar.